Avui fa una setmana que vaig perdre la cartera i tot i que divendres al matí vaig poder recuperar el dni i el carnet de conduir segueixo indignat i frustrat per la pèrdua. Vagi on vagi tinc la psicosi que em deixo alguna cosa i això em posa nerviós. Aquí els que em coneixeu sabeu que els interioritzo molt els nervis i com que sóc molt tranquil això em fa sentir malament.

Sempre que m'enfado s'em passa de seguida, excepte amb una persona, jo mateix. En aquella cartera tenia rebuts, carnets, records, però sobretot hi tenia una pua de guitarra, una pua de Tierra Santa, el meu grup preferit. Vaig aconseguir aquella pua en un concert a finals de curs de segon de batxillerat i l'he portat a sobre en tot moment des d'aleshores. Pot ser coincidència o no, però des de que la tinc em va portar molta sort, en uns mesos em vaig treure el carnet de conduir a la primera tant teòric com pràctic, en l'etapa universitària he tingut molta sort, no només per coneixer-vos a vosaltres, que amb això ja vaig tenir moltíssima sort, sinó en els estudis i la vida en general. M'he quedat sense amulet, que això sempre fot, sobretot quan tingui mala sort que m'en recordaré XD, però també em fot el fet que el meu grup preferit ho havia deixat aquest mateix any i si ja és difícil que pugui aconseguir una altra pua si encara toquessin, imagineu-vos si ja no toquen.

Bé fins aquí la reflexió seriosa, ara vaig a explicar tot el que m'ha vingut al cap aquests dies en la meva aventura per recuperar documents i la relativa normalitat.

Quin món és aquest que algú que es troba una cartera plena de documents no la porta de seguida a la policia? Què en poden fer del meu DNI o el meu carnet d'estudiant? Li poden fer descompte al cine, si, si juguem amb el fet de que tothom surt extrany a les fotos de carnet i pot colar, però s'hauria de ser molt rastrero. El carnet de conduir... espero que no em trobi amb punts menys o coses pitjors per això, la policia suposo que s'en donaria compte que aquell carnet no és seu no? No se en principi tenen proves d'intel·ligència per entrar al cos, tot i que ahir quan vaig anar a fer-me el DNI vaig pensar el contrari. Igual només fan proves físiques... No això tampoc té sentit perquè els policies que hi vaig veure eren jefes Bigums en potència XD. Suposo que en la seva juventut tenien aptituts físiques... quant de mal han fet els Donuts...

El divendres vaig començar a fer la ruta per recuperar documents:

La targeta de crèdit i el carnet jove: -La targeta la tindràs dimecres. Ah no pot ser abans, doncs res seguiré sense poder treure diners, bona mesura per paliar la crisi... -El carnet jove com que al gener et caduca no et val la pena, vine llavors. Aquí tens raó, i total com que encara que em facin descomptes no puc treure diners per pagar la resta... XD

Carnet de conduir: Ostres! Només he necessitat una foto de carnet! Això és bo, lo dolent: Jo tenia aquell carnet rosa horrible i gegant, i buscant el costat bo d'haver-lo perdut vaig dir-me: Almenys em donaran el nou, que si és mida carnet i d'un color menys cridaner. Arribo i el tio em diu: Tenies aquest no? Ensenyant-me aquell cartró primitiu i desagradable a la vista, el tacte i a l'oida quan el mous contra l'aire. Al gust i a l'olfacte segurament tampoc és gaire agradable, per molt que ho sembli no és de maduixa.

En cinc minuts ja era fora! Ei que són funcionaris! M'han trencat un mite!

Pròxima parada la targeta de les SS, ai perdó m'ha sortit la venada nazi, de la Seguretat Social. A la cua pensant per mi mateix: Senyors no tenen obres on anar a passar l'estona enlloc d'aquí? A no clar la crisi del maó... M'estic posant malalt només de l'ambient que es respira aquí, quin mal rotllo. Bé m'ha d'arribar a casa d'aquí a uns dies, què ràpid, porto un temps rècord, i ara només queda anar a pel DNI!

Lo del DNI ha canviat de lloc, ara és on hi havia el Txiqui Park! Almenys si hi ha cua ens podem dedicar a saltar a les colxonetes XD Però l'espera no va ser el que esperava de l'antic Txiqui Park, un espai enorme ple de cadires, gent molt inútil, em refereixo a la gent que esperava no a la poli. Em vaig haver de canviar de lloc perquè una senyora explicava a cadascun dels de la sala que arribava el que li havia passat... Es que yo tenia el 211 y me han saltado! Agent: Señora vamos por el 222 dónde estaba usted? Senyora: Me he ido a desayunar y luego de compras como faltaban muchos números... Agent: Pues tiene que sacar número nuevo... I anava explicant i explicant tota l'estona el mateix... a tothom que arribava dos o tres cops a cadascú i de tant en tant em mirava del plan a tu no t'ho he explicat! Senyora! Que se fins i tot el que ha esmorzat no vull escoltar-la més! Una hora i mitja després vaig aconseguir el DNI, el nou això si, que total em caducava al desembre l'altre així que m'ha vingut bé, però l'espera es va fer eterna...

I res més un matí d'aventura per deixar de ser un indocumentat, això si vaig arribar a una conclusió, la cope menteix. Tant a trànsit com a la policia ningú parlava català, per tant no deu ser obligatori com diu El Mundo i la Cope.

La conclusió és que el document més difícil de recuperar és el DNI que hauria de ser el més fàcil, i que van fer malament de substituir colxonetes i piscines de boles per cadires...

Demà ja tornaré a ficar coses curtes com fotos o videos de Youtube^^ Perdoneu l'esforç de lectura.